L’entorn
El día 3 de octubre del 1962 se coloca la primera piedra de este edificio, al finalizar el Año Centenario Teresiano, podemos ver en ello una muestra más del amor que la Compañía tenía a Teresa de Jesús y su deseo de permanecer en su tierra natal.
El objetivo prioritario de la casa era fundar un Noviciado en la Provincia Sagrado Corazón y en septiembre, dos años más tarde llegó la primera Comunidad. El 20 de marzo de 1965 se inauguró con la llegada de 45 Novicias procedentes de Tortosa y de las Postulantes que estaban en Salamanca.
En la casa, aunque destinada a Noviciado, había espacio suficiente para acoger tandas de Ejercicios Espirituales para alumnas de los colegios Teresianos. Desde 1970 hasta 1981, recibió a las Hermanas de Tercera Probación procedentes de Europa y África.
Esta actividad duró varios años hasta que las circunstancias cambiaron y por aspectos formativos más adecuados al momento se decidió llevar el Noviciado a Madrid y la Casa se destinó a Casa de mayores y Casa de Ejercicios.
En la actualidad existen dos Comunidades, una Residencia-Enfermería en principio para las Provincias del Sagrado Corazón y Virgen de la Esperanza, hoy para la Provincia Teresiana de Europa y otra Comunidad, más pequeña, de Acogida y Espiritualidad que se ocupa principalmente de la Casa de Ejercicios.
MUSEU DE LA CIUTAT
EDIFICI: ANTIC ESCORXADOR
El Museu de Tortosa està ubicat a l’antic Escorxador municipal. És un edifici modernista de l’arquitecte Pau Monguió que va ser construït entre 1906 i 1908 sobre terrenys guanyats a l’Ebre. El recinte, de planta rectangular amb una estructura de pavellons, està delimitat per un mur de tancament que s’obre al carrer a través d’una reixa per mostrar la façana principal. En el seu interior els diferents pavellons s’organitzen al voltant d’un cos central. La utilització combinada de la fàbrica de maó vist i de ceràmica i teula vidriada s’inspira en l’arquitectura mudèjar. El Museu de Tortosa, té com a objectius donar a conèixer la col·lecció municipal, conservar i difondre el patrimoni cultural i fomentar la investigació.
CRIPTA DE L'ESGLÉSIA DE LA REPARACIÓ DE TORTOSA
Petita església d’estil eclèctic, que barreja elements d’estils diferents. Tendència desenvolupada durant el segle XIX a Catalunya. L’arquitecte va ser Joan Abril. El qual, va ser arquitecte municipal entre 1882 i 1901. Aquesta va ser el primer temple de la reparació de l’estat i el segon del món. Alberga la tomba del fundador: Don Manuel Domingo Sol, conegut a la ciutat com: Mossèn Sol Conté en el seu interior, a uns metres sota terra la bella cripta de la reparació, una cripta de planta quadrada d’estil neo romàntic, amb columnes de pedra de Flix (població propera a Tortosa) les quals sostenen la nau del temple i es vaig poder apreciar en ella la influència de Gaudí.
REALS COL·LEGIS: COL.LEGI DE SANT JAUME I SANT MATIES
Fundats per Carles V per a l’educació dels moriscos, constitueixen un dels millors conjunts renaixentistes d’arquitectura civil de Catalunya. El patí, considerat únic al país, té representats els bustos dels reis de la Corona d’Aragó, des de Ramon Berenguer IV fins Felip IV. L’església és la seu del Centre d’Interpretació del Renaixement. Tortosa, al segle XVI, era una de les ciutats més importants de Catalunya, i comptava amb un Col·legi per a la formació de teòlegs dominics, la fama va portar als poders públics a la construcció d’un altre col·legi annex, per a la formació de cristians nous . Tots dos serien coneguts amb el nom de Reials Col·legis de Tortosa i es convertirien en l’embrió dels futurs estudis universitaris, on es podia obtenir el grau de doctor en Teologia i el de llicenciat en Filosofia i Art. Centre d’Interpretació del Renaixement El Centre d’Interpretació del Renaixement està ubicat a l’església de Sant Domingo que va ser construïda al segle XVI, amb posterioritat als altres dos edificis dels Reials Col·legis. Aquest divulga al llarg de tot l’any, i de manera continuada la Festa del Renaixement, la història i el llegat patrimonial i cultural de la ciutat i del territori durant aquest període i perllonga el contacte amb la ciutadania i el visitant en tot l’any .
El museu d'escultures a l'aire lliure.
La col·lecció, amb 48 escultures, abasta tota una panoràmica al llarg de la història, amb el títol “l’home, la seva motivació i el seu destí”. Podem veure representacions de l’home primitiu, però també l’assoliment de certs moments estel·lars, el rebel castigat pels déus, la tragèdia d’Hiroshima i, fins i tot, la representació simbòlica de la conquesta de l’espai. El monòlit central té 7,5 metres d’altura i, mitjançant 40 figures en marbre negre de Calatorao, mostra passions de la Humanitat, l’alliberament d’aquestes passions i el triomf final al seu abast. A més, un bust, cisellat també per Santiago de Santiago, mostra l’agraïment al mecenatge continuat del patrici tortosí cap a la ciutat. El conjunt monumental és únic a l’Estat.
Els jardins romàntics
La col·lecció botànica dels Jardins del Príncep conté espècies autòctones, com el boix, el baladre, la tàpera o el tortellatge. A més del margalló del país hi ha la palmera canària, la datilera i la Washingtonia robusta. A la part alta, esglaonada amb els marges de pedra en sec, es barregen llorers i lledoners amb el pi de Paris, el blanc i el canari. Entre les diverses espècies de tot el món, hi ha varietats tan suggerents com la corisia, el cedre, el Brachychiton, l’araucaria i el ginkgo biloba.