El 1897 es va posar la primera pedra de l’edifici destinat a ser el noviciat de la Companyia de Santa Teresa de Jesús, sent superiora general Rosari Elíes. Substituïa al que Enric d’Ossó havia fet construir en 1878. Es va inaugurar en 1901 i en 1908 es van traslladar allà, des de Gilet, València, les restes del fundador.
Durant molts anys va ser l’únic noviciat de la Companyia, una casa que, donades les seves possibilitats, amb el temps va ser acollint diferents tipus de serveis: des del primer moment Enric d’Ossó va voler que fos lloc d’acollida per a grups o persones que busquen una experiència d’oració o de convivència. Amb el temps va acollir també un internat, principalment per les alumnes del col·legi de Tortosa i més tard una residència per a germanes gran. El 1992, la província va seguir avançant en el procés de reorganització de les cases perquè els seus estructures facilitessin el dinamisme apostòlic. En aquest any, a l’edifici residia una comunitat formativa del noviciat i una altra responsable de les germanes grans i de les internes. El 1994 es va prendre la decisió de traslladar el noviciat a Saragossa, amb un camp més ampli de possibilitats formatives. El fet de disposar del pis superior del Col·legi P. Enric d’Ossó va fer que el govern provincial optés per aquest nou emplaçament, el barri senzill facilitava les experiències apostòliques. El 23 de febrer d’aquest any, el govern general va aprovar el trasllat.
En deixar de ser noviciat, al juny de 1994 es va constituir una nova comunitat tenia com a missió atendre a l’internat, la comunitat de la residència va quedar sol per a atendre les germanes grans. A l’any següent, es va crear el Centre d’Estudis Enric d’Ossó aprofitant tot el material recopilat, en anys precedents, per Mª Pilar Suárez-Inclán i Glòria Volpe. Es va formar un equip amb germanes de les províncies Mare de Déu del Pilar i Santa Teresa. La primera directora va ser la germana Amparo Roig.
La tasca del Centre es va diversificar en diversos àmbits i accions: